1944 - Natal de Guerra

 

Nonno Carlo e nonna Maria, poeu, papà, mamma, Angela, Carlo, Maria, Paolo, Antonio, Giuseppina ,(Giuse) Petronilla, (Nilla) e Ambrogio. Inscì l'era composta la nostra famiglia in quel lontan 1944.  Poeu, saria rivaa anca el Marco.

Gh'avevom on pollee con occh e gainn,  on can, cont on bell pelo negher, ciamaa Moretto, nomm che avarien poeu eredetiaa tutt'i alter can, che gh'emm avuu in cà, e l'era lù el re del cortil. La cadena che le tegneva ligaa, l'era bella longa e la faseva si che lù el podess rivaa fin'al porton a fà de guardia, e impedì l'intrusion de forestee.

Gh'era anca, presenza indispensabil, in campagna, 'na bella gatta, dal pelo luster e tigraa, che, per vess considerada, l'andava a sfregass dree  i gamb de tucc, cont un mognà insistent che l'infastidiva de brutt la nonna Maria, che la ghe vosava adree:« Marscion, va a ciapà di ratt ». Frase che ormai la faseva part del noster linguagg de famiglia, al ponto che vun de noialter  che, de pinela, el diseva nò la- L  e la  R - le ripeteva a la soa manera: «Mason va a ciappà di att ».

La gatta la se nutriva de quel pocch che la riessiva a sgraffignà de nascost, (ricordi la caragnada disperada de la nonna Maria, perché la gatta la gh'aveva robaa on tocchel de butter)  o di ratt che in campagna manchen mai. D'inverna la se cocciava beata 'rent al camin che nonno Carlo el tegneva impiss e ben guardaa, per evità che la nostra vivacità la ghe procurass 'na quai scottada.

Tutt'i ann la mamma gatta la partoriva ona noeuva "cucciolata" in de la "Cà di legn", el rustegh in doe e tegnevom, oltra che la legna de brusà, el legnamm che doprava el papà, per el sò mestee de intaiador, ma soratutt, i strasc che barattavom cont el strascee per on tocchell de regolizzia.

 In sta manera la gatta l'ha trovava el sistema de tegnì al cald i sò gattitt che eren la miam passion, e che de nascost, portavi i mè amisett a faghi vedè.   Poeu d'on tratt, spariven, e per consolà el mè dispiasee , me contaven  sù che la gatta, i aveva portaa in d'on sit, doe podeven mangià tanto butter.  

Come diseva, gh'avevom anca i occh che, per vess pront  per el disnà de Natal, doveven mangià anca lor, e, stagh adree, l'era el compit de numm trii pussee piccìnitt.

Me rivedi cont in brasc l'Ambrogio che 'l gh'aveva nanca on ann, e cont  el bastonin, che'l serviva per guidà i occh invers quell tocch de terra bandonaa, che l'era pascol per lor, e sit de gioeugh, per numm.

Seri mai libera del tutt, perché  se mettevi- giò  l'Ambrogio in su l'erba, dovevi però tegnì d'oeucc la Nilla e i occh, che corressen-nò di pericoi. Ona fadiga anca per giugà!

 I occh vegneven semper pussee grass, e quest voreva dì che el Natal l'era vesin.

Cominciava la Novena con la partecipazion de tutt'i fioeu del paes.  In Gesa , cantavom a scarpagoss  "Tu scendi

dalle Stelle "  vegnendo indree per strada, forsi cont in ment el disnà de Natal, on'altra musica: "Piva , piva, mazza l'oca, l'ho mettuda in del caldar, per mangialla el dì de Natal".

Insomma i noven eren dò: voeuna al Bambin e voeuna al Festin.

Spettavi el Natal per tre robb: el presepi, che el mè papà el preparava la sera de la Vigilia dopo, d'avegh mandà in lett prest; per la bella tovaja bianca che la mamma la metteva giò, e che indeperlee l'era ona festa e la dava l'idea di robb bon de mangià; infin la pigòtta (semper la stessa) che l'era stada giamò el bellee di mè sorei maggior, e la saria sparida dopo on quai dì, per saltà foeura el Natal de l'ann adree.

Finalment riva el gran d'ì, e mì che fin allora aveva mai capii verament cosa voress-dì la guerra, (gh'avevi 5 ann) hoo dovuu capill tutt in d'ona voeulta proppi a Natal.

Tutti spettavom el disnà che 'l consisteva de dover in on bell piatt risòtt cont el zafran, e poeu la nostra oca, cont i patati, cott in del sò grass. Ona bonta ! Podaroo mai desmentegà el profunmm de l'oca che la rostiva in del pignatton su la stua economica.

D'on bott, on frecass sord e cattiv l'ha scorlii l'aria, el m'ha impienii de terror. El papà el m'ha brancaa numm trii, pussee piccinitt, el m'ha portaa in del sò laboratori, el g'ha faa slongaa-giò sotta el banch de legamee perché, el diseva, che gh'avarìa riparaa di bomb di aerei. Bersalli de l'incursion di Caccia Alleati, l'era el Parco Militare rent a cà nostra. Paura e terror per mì, che per la prima volta capivi cosa l'era la guerra, e proppi in del dì del Presepii, de la tovaja bianca e de l'oca...

Poeu, passaa el pericol, passada la paura, s'è sentii ona vos disperada  "l'oca ! l'oca ! " Era success che in del trambust per via di aerei, nissun aveva curaa la gatta che ancaben el ris'c de brusadur e de bott, l'aveva desquatta la pignatta e la s'era impadronida del "nostro prezioso pranzo natalizio" L'oca.

 L'emm ricuperada in mezz a la cort, ancamò in carne ancaben sgraffignada dai ong del gatt e s'è poduu taccà el disnà tra i rangogn de la nonna Maria e el magon de la mamma.

Che triste quel Natal: la paura de la guerra, el dispiasèe de la mamma, m'aveven tirà-via la gioia de la festa.

Granda l'è stada la mia meraviglia, quand, ona quai sera dree, insemma a la solita polenta gh'era in tavola on conilli invitante e profumaa che hoo divoraa de gust.

Domà in seguit, cercando el me bell gatton e vedendo i sorrisini ironich di mè fradei maggior, hoo capii con ribrezz e con dolor, che el "lader" de la nostra oca  l'era staa castigaa  e el noster disnà de Natal  l'era staa riscattaa.

Putròpp  la guerra l'è anca quest !

Son  la nonna de Federico Martina, Alessandro, Cristiana e Annachiara. A lor ghe dedichi sta storia vera, con l'auguri che gh'abbien de viv in d'on mond de pas.

Nonna Giuse.

(traduzione della poetessa Ada Lauzi)